El RD 463/2020 va ser dictat i va entrar en vigor el 14 de març del 2020, la seva entrada en vigor va ser confusa i no va ser fins un temps que es van anar destapant les excepcionalitats al confinament; es podia passejar el gos o no?, infants podien sortir a passejar amb els seus pares, o no? Amb necessitats educatives especials, sí o no? (calia un braçalet?), una família amb un confinament a un niu (literal) podien sortir -encara que fos en hores intempestives-? Podia una mare d’una família monoparental anar a comprar amb el seu fill o l’havia de deixar sol?, … Qualsevol pas en fals significava la possibilitat d’estar assenyalat a les xarxes. I és que el Reial Decret en els paràgrafs g) i h) de l’article 7 regulava “un cul de sac”, es podia circular per vies o espais d’ús públic g) per força major o situació de necessitat o h) per qualsevol altre activitat d’anàloga naturalesa. L’ús de la norma es va deixar a la consciència i a la responsabilitat de les persones.
Recentment s’ han rebut les primeres notificacions del Departament d’Interior de la Generalitat on s’acorda l’inici d’expedients sancionadors per desobediència. Ho fan perquè diuen que, tot i l’estat d’alarma i l’obligació de confinament domiciliari, la persona es trobava a aquest carrer o a tal altre, … és a dir, estava fora del seu domicili incomplint una normativa sanitària. El cas és que el Departament d’Interior no és l’organisme competent per resoldre expedients en matèria de salut pública. Com que això ja ho saben, el que fan és sancionar per desobediència.
L’administració decideix incoar un expedient sancionador per una presumpte infracció de l’article 36.6 de la LOPSC, que estableix com a greu la desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents en exercici de les seves funcions. El que està fent l’administració actuant és suplir la manca de previsió del RD 463/2020, que no estableix quins fets poden comportar l’inici d’un expedient sancionador i quin ha de ser el procediment administratiu a seguir, i encaixar qualsevol fet com una presumpte desobediència (art. 36.6 LOPSC). Normalment en aquest expedients es fa un copy paste i per justificar la desobediència diuen “malgrat haver esta requerit prèviament i expressament, pels agents actuants per a que donés compliment a la norma esmentada, no va atendre aquest requeriment”.
De fet, aquestes sancions són tant genèriques que el Departament d’Interior té penjada a la seva web un model d’acord d’iniciació que és exactament el mateix que el de moltes persones que l’han rebut:
Però per a poder atribuir a qualsevol persona una desobediència, com a mínim, cal conèixer:
El requeriment efectuat pels agents de la policia, la forma en la que va ser fet aquest requeriment, la reacció/resposta de la persona, l’encaix de la reacció/resposta de la persona.
Fonamentació i fets individualitzats.
No podem compartir la política de voler sancionar de qualsevol manera, la seguretat jurídica ha de prevaldre. No hi ha dubte que l’estat d’alarma va comportar situacions de complexitat, i sobretot incertesa, a molts funcionaris que havien d’executar les normes que el govern aprovava sense masses explicacions de com, ara bé, el que no es pot és imputar a la ciutadania desobediències i resistències per tal de donar cobertura a una norma poc precisa.