A través del Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.
Aquesta norma busca harmonitzar la legislació nacional a la Convenció de Nova York de 13 de desembre del 2006 que estableix en el seu article 12 que les persones amb discapacitat tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica, en igualtat de condicions amb tots els aspectes de la vida i han d’accedir a les mesures i suports escaients en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
Les persones majors d’edat no poden ser sotmeses a tutela, curatela ni a potestat prorrogada o rehabilitada (Disposició Transitòria 2ª). En el seu lloc, si la persona major d’edat necessita suport per exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat donada la seva discapacitat se l’ha d’anomenar un/a assistent/a conforme als articles 226-1 i següents del CCat (art. 1 del Decret Llei).
La persona amb discapacitat pot exercir la seva capacitat jurídica amb plena llibertat en tot allò que no s’hagi determinat judicialment que necessita un/a assistent/a. Per tant judicialment s’ha de determinar el ventall de situacions en les que s’haurà de donar suport a la persona amb discapacitat pe part de l’assistent, mantenint-se intacte en la resta, és a dir, en totes aquelles situacions en les que la discapacitat no impedeixi, ni limiti a la persona.
Es distingeixen diferents tipus d’activitats:
- Activitats basques de la vida diària (ABVD): llevar-se, dutxar-se, vestir-se, menjar per sí mateix, caminar, …
- Activitats instrumentals de la vida diària (AIVD): netejar, anar al metge, fer-se el dinar, anar al metge, …
- Activitats avançades de la vida diària (AAVD): treballar, rebre i donar formació, culturals, …
Depenent del grau de limitació, l’assistent complementarà per si mateix o per mitjà de terceres persones les activitats basques, avançades o/i instrumentals de la persona amb discapacitat i aquestes no es poden veure limitades per inactivitat, deixadesa o manca de recursos públics.
Però més enllà d’arbitrar a través de reformes legislatives encara a dia d’avui ha de ser reclamada o complementada la defensa de la dignitat de les persones amb discapacitat a través de mesures i accions concretes.
Algunes notícies d’interès: