L’article 156.1.e) de la Llei General de la Seguretat Social defineix com accident de treballa les malalties que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que s’acrediti que la malaltia va tenir per causa exclusiva l’execució del mateix. El mateix precepte en l’apartat f) diu que les malalties patits amb anterioritat pel treballador que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident també s’han de considerar com accident de treball.
El debat que vam portar des del despatx es centrava en l’aparició d’un quadre simptomàtic de trastorn d’ansietat i d’adaptació fruit d’un conflicte laboral que havia de ser tractat com a malaltia de treball i en conseqüència la contingència de la baixa laboral havia de ser de treball i no comuna. Queda acreditat “que van existir una sèrie de fets previs a la baixa mèdica, que van trencar l’equilibri psíquic de treballador i que es van posar de ,manifest finalment, en forma d’incapacitat per a treballar”. Les parts demandades; l’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Català de la Salut sostenien que la contingència d’aquest treballador era comuna i que no va existir cap tipus d’assetjament laboral. Però és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (AS 2007/1445) exposa que no es pot excloure la qualificació de laboral les patologies mentals que poden tenir el seu origen en una situació de “conflictividad laboral”, sigui quina sigui la manera en la qual aquesta es manifesti, o fins i tot per la pròpia manera de ser percebuda per part del treballador, encara que s’acrediti que el treballador pot tenir certa tendència a desenvolupar la malaltia en qüestió degut a una especial “personalitat de base” sensible a determinats estressos.
L’objecte de la demanda d’aquest procediment no era determinar l’existència d’assetjament o no, era si les lesions del treballador en el moment de la baixa mèdica van tenir el seu origen en el treball. S’estima la demanda.
A resultes d’aquest conflicte aquest despatx considera que el Departament de Salut hauria de donar exemple en tant és una Administració i de Salut i no pretendre amagar l’existència de conflictes i estressos laborals dels seus treballadors/es en el sí seus llocs de treball, (Hospitals, Centres d’Atenció Primària, …), per tal d’abordar mesures preventives reals per no arribar a situacions extremes on tothom surt perdent: la persona, els professionals, els usuaris i la societat.