En aquest espai s’hi contindran opinions i referències d’interès i resolucions rellevants, sense resultar possible una actualització periódica.
La llei de l’eutanàsia recentment aprovada regula la prestació de l’ajuda per morir, també li podem dir deixar de viure així o descansar.
Els requisits per demanar-la són: (de manera sintètica)
A través del Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.
Aquesta norma busca harmonitzar la legislació nacional a la Convenció de Nova York de 13 de desembre del 2006 que estableix en el seu article 12 que les persones amb discapacitat tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica, en igualtat de condicions amb tots els aspectes de la vida i han d’accedir a les mesures i suports escaients en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
Vam presentar una demanda contra la resolució de l’INNS que li denegava a una mare soltera que ha format una família monoparental la prestació de paternitat.
En termes genèrics exposàvem que es tractava d’una resolució discriminatòria i que atemptava a l’interès i protecció dels infants.
L’interès superior del menor està concebut en la nostra legislació com un concepte jurídic indeterminat, però perfectament identificat aplicant el concepte de raonabilitat.
El dret a la maternitat i a la paternitat és un dret de destí per la cura dels infants. La norma discrimina les famílies biparentals, de les monoparentals. Perquè un fill d’una família biparental pot estar cuidat de manera directe (pel pare o la mare o el pare i el pare o la mare i la mare,…) 16 setmanes + 16 setmanes = 32 setmanes i una família monoparental (constituïda per una persona que assumeix les dues figures existents en l’imaginari col·lectiu i admès socialment) només 16 setmanes?. Aquest fet suposa una clara discriminació cap a l’infant, difícil d’explicar i justificar.
La contribució de la pensió d’aliments s’ha d’efectuar de manera proporcionada, a tal efecte, ens referim a la STSJCat 32/2018, de 12 d’abril, en aplicació d’allò disposat en els articles citats (arts. 237-7 i 237-9 CCCat) i és que quant els aliments han de ser prestats per varis alimentants, la norma imposa que es realitzi en proporció als mitjans de fortuna de cadascun d’ells. La guarda compartida no altera aquesta disposició com s’infereix de l’article 233-10.3 CCCat en el cas de que els recursos econòmics i possibilitats amb els que compti cada un dels progenitors fossin substancialment diferents.