La llei de l’eutanàsia recentment aprovada regula la prestació de l’ajuda per morir, també li podem dir deixar de viure així o descansar.
Els requisits per demanar-la són: (de manera sintètica)
- Nacionalitat española o residència legal a España o certificat d’empadronament que acrediti un temps de permanència en el territori español superior a dotze mesos
- Disposar per escrit de la informació sobre el procés mèdic, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives
- Haver formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit o per qualsevol altre mitjà que permeti deixar constància, i que no sigui fruit de cap pressió externa, deixant una separació de com a mínim 15 dies naturals entre ambdues.
- Patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant, certificat pel metge responsable.
- Prestar consentiment informat prèviament a rebre la prestació d’ajuda per a morir.
Tot això és possible si tenim capacitat per decidir. Si no ens trobem en ple ús de les nostres facultats, ni podem prestar la nostra conformitat de manera lliure, voluntària i conscient per realitzar les sol·licituds es dificulta el dret a l’assistència a descansar. Aquí és quan el testament vital o la voluntat anticipada recobra més importància que mai com a acte personal, reflexionat i conscient. Regulat a l’article 11 de la Llei de l’Autonomia del Pacient, es un document d’instruccions sobre les cures i el tractament de la nostra salut o el destí del nostre cos o òrgans, i ara també, sobre la nostra voluntat de ser assistits al descans (mort) en els cassos previstos a la Llei d’Eutanàsia, pel cas que arribat el moment no siguem capaces d’expressar-les. També podem designar, un representant que serveixi d’interlocutor amb el metge per procurar que es donin compliment a les nostres instruccions prèvies.
El testament vital és un dret regulat a España des de l’any 2002, però passades dues dècades només l’han fet un 0,6% de la població. Cal que des de la Sanitat i Serveis Socials es faci un esforç per explicar en què consisteix, que es facilitin fulletons i cartells, que s’organitzin tallers de mort digne, … i la mort deixi de ser un tabú. El testament vital hauria de poder figurar a la història clínica.
Sigui com sigui, benvinguts els drets a decidir i a descansar.