L’article 5 de la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, disposa una sèrie de mesures que eviten els desnonaments en situacions límits. El Tribunal Constitucional va suspendre durant dos anys una sèrie d’articles que deixaven a les persones en una situació d’indefensió front els grans tenidors i que ara són d’aplicació i invocació obligada. Aquí un resum de les mesures que s’han d’aplicar:
Mesures per a evitar els desnonaments que puguin produir una situació de manca d’habitatge.
1. En cas d’impossibilitat per part del prestatari de retornar el préstec hipotecari, l’adquirent ha d’oferir als afectats una proposta de lloguer social, si l’adquisició o la compravenda afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial que defineix aquesta llei.
2. Abans d’interposar qualsevol demanda judicial d’execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer, el demandant ha d’oferir als afectats una proposta de lloguer social, si el procediment afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial que defineix aquesta llei. Sempre que es doni un dels dos supòsits següents:
a) Que el demandant sigui persona jurídica que tingui la condició de gran tenidor d’habitatge.
b) Que el demandant sigui persona jurídica que hagi adquirit després del 30 d’abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’execucions hipotecàries, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari.
L’obligació legal del gran tenidor o entitat financera de proposar un lloguer social abans de formular una demanda per desnonament ha estat suspés des del juny del 2016 fins a finals d’octubre del 2018.
Cal posar de relleu la funció social del dret de propietat, funció que ja va venir determinada a la sentència del Tribunal Constitucional 27/1987 de 26 de març. Els grans tenidors reiteradament incompleixen el destí de la funció social dels immobles i deixen en situació mísera a les famílies.