En relació al formulari que el Departament de Salut va enviar a totes les famílies de nens i nenes de les escoles catalanes a través del Departament d’Educació.
No creiem que resulti il·lustratiu el títol “Autorització per al procediment de gestió de casos i contactes de la COVID-19 al Centres educatius” quan, en definitiva, el que s’està demanant als progenitors/tutors legals és un consentiment per realitzar una prova de diagnòstic.
El consentiment informat.
Per realitzar una prova de diagnòstic és necessari prestar el que s’anomena consentiment informat i per tal de donar aquest consentiment l’usuari requereix saber (com a mínim) la informació prèvia sobre les alternatives del procediment, els seus riscos i la fiabilitat dels seus resultats.
En una situació de normalitat pensem que aquesta comunicació vulnera la normativa sanitària bàsica establerta a:
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica (art. 7). Normativa autonómica catalana.
- Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica (art. 8). Normativa estatal.
El formulari del Departament de salut, al fer servir la paraula “autorització” enlloc de “consentiment” (que és la que fa servir la legislació bàsica de drets del pacient), pot causar confusió la situació de fet i els drets aplicables.
Manca de claredat i precisió.
El formulari del Departament tampoc és clar en la descripció dels supòsits de fet. Cal fer un munt de llegides i rellegides per intentar saber quan es farà aquest PCR, en quins casos sí, en quins no, si l’autorització és genèrica, si ens avisaran abans o no, si ens avisaran de si es fa en el centre educatiu o no, en quins cassos es farà també el test d’anticossos, etc.
Es fan servir nocions indeterminades que poden tenir un significat diferent al que el lector li doni (“contactes estrets”).
Advertència implícita.
S’entén que a la comunicació hi ha una advertència implícita quan diu que “si no es realitza la prova PCR caldrà mantenir la quarantena domiciliària durant 14 dies”. És evident que front qualsevol dubte i/o sospita les persones, per responsabilitat col·lectiva, hem de procurar trencar amb la cadena de transmissió, per això entenem les quarantenes, però el que no s’entén són les quarantenes pel fet de no autoritzar una prova de PCR preferentment a l’escola, que no té la mínima informació indispensable per ser considerada un consentiment informat i sense garantir la possibilitat de l’acompanyament dels pares, entendríem el supòsit si hi ha una negació d’autoritzar un PCR prèviament consentit, informat i acompanyat.
Mesures sanitàries (no de salut) a l’escola.
Un altre dels dubtes que se’ns genera és si l’escola o la sala on es realitzin les proves de diagnòstic (al no ser un Hospital o un CAP) deixarà de ser escola per passar a ser un entorn sanitari. En el decàleg de seguretat del nen en l’entorn sanitari de l’Associació Espanyola de Pediatria (2014), s’estableix:
“Los presentes consejos tienen la finalidad de invitarle a participar activamente en la seguridad de su hijo en todas las fases de la atención sanitaria, asumiendo su corresponsabilidad en dichos procesos. Le proponemos que contribuya procurando el cumplimiento del siguiente decálogo:
(2) El niño debe estar siempre acompañado de un familiar o cuidador, tanto en la habitación como en otras áreas de diagnóstico o tratamiento, salvo excepciones como puede ser quirófano”.
Entenem que l’escola és un entorn sanitari en l’espai i en el moment en què s’hi realitzen actes d’atenció sanitària. És l’activitat la que qualifica l’entorn com a sanitari o no (de la mateixa manera que passa, per exemple, en les unitats mòbils sanitàries). En un entorn sanitari, igualment que als Hospitals o Centres d’Atenció Primària, els menors tenen dret a estar acompanyats dels seus progenitors i/o tutors legals.
Acompanyament.
L’acompanyament dels menors pels seus progenitors i/o tutors legals no és només una exigència derivada de l’aplicació de principis jurídics superiors, sinó també un fet necessari per a exercir el dret al consentiment informat (els menors d’edat tenen també aquest dret, que exerceixen els titulars de la potestat parental).
En el formulari del Departament de Salut es diu que “els pares/mares/tutors legals, es reserven el dret a modificar l’autorització o denegar una prova PCR concreta”. Dins aquest marc cal dir que qualsevol consentiment pot ser revocat o qualsevol consentiment no donat pot ser posteriorment autoritzat. La pregunta que ens fem és quan i com, si els infants no poden ser acompanyats en la realització de la prova diagnòstica i aquest comunicat no conté la informació prèvia sobre les alternatives del procediment, els seus riscos i la fiabilitat dels seus resultats, quan i com el progenitor i/o tutor legal podrà autoritzar o revocar l’autorització si no se li dona la possibilitat d’acudir a acompanyar al seu fill/a i veure in situ quin i com serà el procediment.
En la nostra opinió, l’Administració ha actuat, com es diria, “pensant en un mateix”: vol una autorització per a realitzar un procediment mèdic i demana les dades de contacte per a la gestió de casos. Però no ha considerat que a l’altra banda hi ha subjectes de drets i no només això, persones que necessiten sentir que les seves decisions són importants i respectades. No s’hi val només en endossar un formulari (un consentiment informat no pot ser un formulari) a la motxilla del nen o nena, no és de rebut en una societat madura i estable.
Si el COVID-19 representa una excepció a algun dels drets sanitaris bàsics al consentiment informat i al dret a l’acompanyament als menors, caldria que se’ns indiqués clarament, des de les administracions competents, que així és i en quina norma concreta s’ha establert aquesta excepció, per considerar, també, nosaltres, que estem davant una gestió madura i estable.
