L’interès del menor preval “sobre qualsevol altre interès legítim que pugui concórrer” i que això haurà de ser considerat així “en totes les accions i decisions que li afectin, tant en l’àmbit públic com privat”.
L’epicentre de qualsevol conflicte de parella ha de ser el menor, no són els drets dels progenitors, sinó els drets dels menors i les obligacions dels pares. Els infants són societat i en edat adulta seran els que inspiraran d’altres infants i així infinitament. Per això és necessari el consens i el respecte i caldrà destinar-hi tot el temps que calgui per aconseguir-ho.
El repartiment dels temps dedicat als fills, més, menys o igual, no significa l’exclusió del reconeixement de pare o mare. El temps dedicat als fills és el que ens deixa el treball i les capacitats, i aquestes últimes si no es tenen s’adquireixen amb una progressió i una auto avaluació constant. Els familiars propers són suport no acompanyants principals, aquesta és una tasca del pare i la mare.
Què esperen els fills dels pares i les mares? estar amb ells i estimar-los, junts o separats. Les barreres que uns i altres imposen, fruït de les emocions del trencament, els infants no les entendran mai, perquè ells només demanen estimar.