Ahir va ser 25 de novembre Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Això ho sabem perquè ahir tots els mitjans n’anaven plens…
Però avui és un altre dia.
Volem aprofitar el dia d’avui per fer una reflexió i una referència bibliogràfica.
La reflexió: dijous passat oferíem un taller a través del qual conèixer i aprendre a defensar els nostres drets i dels nostres nadons en el moment del part. La nostra gran il·lusió va haver de donar-se la mà amb una escassa (nul·la, de fet) participació. Sabem que el tema incomoda… I que incomodi ja diu molt: Dol, enrabia, avergonyeix reconèixer la violència que hem patit. I si no l’hem patit encara pitjor, perquè potser no serà dol, o ràbia o vergonya el que sentirem, sinó por a que l’altra ens faci de mirall i faci entrar en la nostra realitat la possibilitat del que pot passar. I la violència obstètrica pot passar, perquè és. No és un fantasma, és una realitat.
Per això avui, un dia després d’un Dia Internacional, volem reflexionar: tenim la responsabilitat individual i col·lectiva de no permetre ser violentades. I és una responsabilitat no vista des de la culpa, sinó des del poder de canviar allò que no ens agrada. Ens hem d’atrevir, perquè d’altres no ho lluitaran per nosaltres.
La referència bibliogràfica: Esposas nefastas y otras aberraciones: el dispositivo jurídico como red de construcción de la feminidad. Laura Macaya, editorial Diletants, 2013
D’altres no ho lluitaran per nosaltres. Aquesta monografia que trobareu a la biblioteca de La Troca ens explica com des dels Tribunals es construeix també un tipus de feminitat acceptada, justificada, i un tipus de feminitat rebutjada, castigada. Imagineu quina és quina?
És difícil canviar les concepcions clàssiques patriarcals i la violència institucional dins la judicatura. Per això, a les jornades de La Troca, intentem donar eines per a que la defensa de la nostra voluntat sigui més propera: una defensa pròpia, basada en el coneixement, l’acompanyament i l’apoderament.