Permís de maternitat i paternitat en les famílies monoparentals.

Posted on Posted in Família, interès del menor

El dret a la maternitat i a la paternitat és un dret de destí per la cura dels infants. La norma discrimina les famílies biparentals, de les monoparentals. Perquè un fill d’una família biparental pot estar cuidat de manera directe (pel pare o la mare o el pare i el pare o la mare i la mare,…) 16 setmanes + 16 setmanes = 32 setmanes i una família monoparental (constituïda per una persona que assumeix les dues figures existents en l’imaginari col·lectiu i admès socialment) només 16 setmanes?. Aquest fet suposa una clara discriminació cap a l’infant, difícil d’explicar i justificar.

Es pot legislar per la igualtat (entre homes i dones, pares i mares) però aquesta negativa a atorgar a les famílies monoparentals els dos permisos, no és exemple d’igualtat en tant es discrimina a un col·lectiu (majoritàriament representat per dones). 

No reconèixer el permís de maternitat i paternitat a les famílies monoparentals vulnera el principi d’igualtat establert a l’article 14 de la Constitució espanyola, article 2, 7, 22 i 23.3.

El principi de l’interès superior del menor o “favor minoris”

L’article 25.2 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d’un matrimoni o fora d’un matrimoni, gaudeixen d’igual protecció social.”

La carta del Drets Fonamentals de la Unió, article 24 que: “en tots els actes relatius als nens duts a terme per les autoritats públiques o institucions privades, l’interès superior del menor constituirà una consideració primordial”

La convenció sobre els Drets dels Nens: “En totes les mesures sobre els nens que prenguin les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius, una consideració especial a la que s’atendrà serà l’interès superior del nen -art.3.1-“

Recentment així s’ha posicionat el Jutjat social núm 16 de València

“Si se deniega la prestación a la beneficiaria en los términos que lo pide, existe una conculcación del derecho de igualdad que consagra la Convención sobre los derechos del niño”, esgrime en una sentencia de 2020, a lo que añade que “el menor afectado sufriría una clara merma en cuanto atención, cuidado o desarrollo que aquellos otros encuadrados en un modelo de familia biparental van a recibir”.

I abans el Tribunal Superior de Justícia del Pais Basc. Haurem d’esperar què diu el Tribunal Suprem, però de moment el poder legislatiu d’Espanya ignora les normes universals i la raonabilitat. No és nou que el benestar de l’infant està profundament connectada amb el benestar familiar: donar temps per estimar i cuidar.