Sobirania alimentaria: cuidar la pagesia

Posted on Posted in Perspectives, sobirania alimentària

Escoltem a la mare, qui va ser agricultora (com el pare, i com l’avi i l’àvia, i com el besavi i la besàvia): “vam perdre tota la collita. El banc ens va donar un crèdit tou, vam haver de tornar els diners sense interessos. Vol dir que, de tota manera, havíem perdut la collita. No teníem el camp assegurat”.

A la Troca col·laborem amb agents públics i privats per a la defensa de la sobirania alimentaria i l’alimentació de qualitat a les escoles de diferents punts dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol. Per això ja ho sabíem que entre les dificultats per a dita sobirania hi ha la insuficiència de la producció pròpia i l’alt risc que envolta l’activitat agrícola, a més de la baixa rendibilitat d’aquest important treball.

No volem caure els típics tòpics reduccionistes d’una complexa qüestió que és d’interès general, ans al contrari, volem només el que podem: aportar una modesta reflexió.

A finals de l’any 2016 l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, assenyalava que “Catalunya no compta amb unes condicions naturals favorables per a l’agricultura” i confirmava “la debilitat del grau d’autoproveïment de l’agricultura catalana”, que fixava en un 40,4% (és a dir, que estem molt lluny de poder produir el que consumim).  La fragilitat de l’activitat agrícola necessita d’implicació pública: què cobreixen i què no les assegurances agràries, quin pressupost públic de les diferents administracions hi ha destinat per a ajudar als pagesos a subscriure les pòlisses o a altres finalitats, quins incentius fiscals, quin paper juguen les cooperatives en la gestió dels riscos, quan de cara o d’esquena viu una població al lloc d’on prové allò que menja…

A Malgrat l’activitat agrícola ha estat destacable no només pel número d’hectàrees de terra dedicades sinó per la varietat del que s’hi conrea.

Pàg. 103 del document de la Generalitat “Superfícies municipals dels conreus agrícoles (2018)“. Actualitzat a 11/06/2019.

Després del desbordament de La Tordera, la magnitud d’aquesta (des)protecció serà mesurable. Finalment, servim d’altaveu a Carles Peris, llaurador valencià president de la Unió de Llauradors, quan li pregunten: ¿Per què hi ha encara tants llauradors que no asseguren els camps?

“Pensem que és una ferramenta que el llaurador té ahí per a utilitzar-la i pensem que és una ferramenta que fins al moment està sent molt útil. El que passa és que caldria començar a augmentar les partides pressupostàries per a les assegurances. Al final, si estàs rebent poc pel teu producte, t’estàs descapitalitzant i a part has de posar gran part per a l’assegurança…, això és el que pot fer que els llauradors no asseguren. I, després, pense que caldria treballar en una assegurança de rendes. És una cosa que hui en dia no es preveu però seria una assegurança en la qual asseguraries el valor que té eixa producció i en el cas d’una crisi de mercat que no aplegares a eixe valor que se’t poguera compensar. És una línia que s’ha de potenciar”.

Per a qui vulgui explorar al respecte, deixem aquí alguns enllaços dels que anar tirant del fil:

Característiques de les Assegurances Agràries Combinades

Ley de Seguros Agrarios Combinados

Reglamento de Seguros Agrarios Combinados

Portal de la Generalitat de Catalunya: ajuts per a les assegurances agràries combinades

Federació de les Cooperatives Agràries de Catalunya

I amb aquest escrit us volem transmetre que les administracions tenen l’obligació ètica i política de protegir als nostres pagesos, amb assegurança o sense.